És en aquestes zones comunitàries on Gaudí aconseguí agermanar la natura, l’arquitectura, l’art i la funcionalitat, creant espais d’excepcional bellesa. Alguns dels elements característics del parc foren realitzats per Jujol, col.laborador-discípul de Gaudí, com per exemple els plafons de la sala hipòstila o el trencadís dels bancs del teatre.
Molts elements decoratius dels diferents espais s’han interpretat de diverses maneres, intentant esbrinar el significat que Gaudí els donava. Però com en d’altres obres de l’arquitecte, la simbologia concreta de molts elements encara és un misteri per als estudiosos de la seva obra.
És en aquest espai on, gràcies a la seva excepcionalitat, els nens/es podran gaudir de les formes i dels colors dels diferents elements que caracteritzen el Parc Güell.
Sobre uns terrenys que pertanyien a la vila de Gràcia, els quals s’anomenaven “Muntanya pelada”, Gaudi posà en pràctica la idea d’Eusebi Güell d’organitzar una ciutat-jardí. El projecte s’inspirava en els nous models que van sorgir com a reacció a la gran ciutat, filla de la revolució industrial. Així començà la construcció del Parc, en un terreny de molta pendent i constitució pissarrosa.